La Primavera

Quin esclat i quin brogit

hi ha abelles, flors i un munt d’olors que jo noto!
hi ha més dia, i ha menys  nit,
veieu, la típica foto!,
primavera... tu que ens dónes tant neguit.
  .
L’aigua, de muntanyes baixa
fent saltironets entre els còdols del riu,
és simfonia que encaixa
amb ocells fent la piu-piu,
muntatge altiu que moltes tensions rebaixa.
  
Enlaire busques el cel
i encetes el que havies planificat
ara ja no et ve d’un pel,
és temps d’estar inspirat:
pinta, juga, escriu, balla i salta amb anhel.