Així quan vaig tenir més de 100 quadres pintats em vaig atrevir a dir que pinto (fins a leshores no pintava res!) i ja vaig atrevir-me a posar-ho en públic.
La mateixa llei diu que sempre hi hauran dues cues, una que dels 100 quadres ± un 5% ja els pots tirar, o millor que no els ensenyis... però a l'altre cua, a l'altre banda de la normalitat hi hauran uns ±5% que seran boníssims....
Bé, doncs ara que ja sóc "normal"...m'he atrevit amb literatura, he començat a fer versets, i com aquell que diu ja en tinc un pilot. I com he arriba a passar dels 100, també m'atreveixo a exposar-ne algun.
Obriré l'apartat de literatura/poesia.
Literatura degut a que no tot són versos/poemes, sinó que he fets uns quants relats, contes i assajos.
Amb tot això ara farà mig any em vaig aventurar a fer un llibre. Dit i i fet!. He omplert amb tot el que havia fet fins ara i amb el nom de Cabòries ho he recopilat.
M'he endinsat en el món de la publicació, edició i impressió de llibres i... és un altre mon!.
Mentre he après un mica a paginar, ordenar, redactar i enquadernar llibres, ....
Al final he optat per l'auto publicació, l'altre, si no ets conegut no hi tens res a pelar, les cantonades de les llibreríes, es veu que tenen amo, i les feines que tens per que et posin en un lloc visible, això si t'accepten el llibre.
He fet d'editor, promotor i si to va bé demà, un dia després de la rifa i uns dies abans de Nadal sortirà el meu primer llibre, CABÒRIES.
Hi han temes filosòfics, quotidians, relats futuristes i poemes íntims i diversos...
Distingueix entre 11 tipus diferents de Cabòries.... sí, també hi posa la definició.
Espero que, al menys, un 5% aquell de la cua dels bons us agradi. de Sonets "normals" n'hi ha 103 i 115 quartetes, per tant més de cent...
Al final he optat per fer-ho com Déu mana, amb l'ISBN (DNI del llibre), Dipòsit Legal (sinó no existeixes) i el posaré a la venda en algunes llibreries de Manresa i Vilanova i La Geltrú. Sí, ja sé que vendre poseia....i en català... bé, i dels relats futuristes i els temes filosòfics què me'n dius?
un tast: com fa tant fred hi posem calor....
la platja
democràcia en actiu
Una onada que s’acosta.
Una esquena per cremar.
Una esquitxada en el rostre,
que et desperta el divagar.
Un tren pita dalt del pont.
Una criatura crida
de cansada i molta son,
damunt tovallola humida.
Com més grossa és la pilota
més descalços van els nens,
dormint com una marmota
el pare té un son intens.
El xiringuito que no falti
per la set poder enganyar,
i el nen que per sobre salti
per tal de sorra embrutar.
Un paraigües abaixat,
un senyor ben assegut,
la nevera allí al costat
i el “bocata” que s’ha endut.
Tenim sorra per jugar
i les galledes omplir
n’hi ha per vendre i per donar!
fer castells i construir.
Parlem de les escultures
que en tenim de varies menes,
n’hi ha quatre si molt m’apures
i totes són trenca-esquenes.
Obrint forat sense fi,
o amb la ma fent “cagarrutes”
com espelmes d’en Gaudí,
el nivell zero executes.
Si galleda fas servir
per les torres coronar
o amb els motlles repetir
figures sense parar
al nivell u has arribat.
El segon escaló implica
tenir estil més depurat
posa-hi una porta bonica
i un pont mig destrossat.
I un pal per bandera indica
que t’ho has molt ben “currat”.
Pujar nivell ja ho complica!
Vas, i un animal dibuixes
i fas la cosa més important,
quan s’asseca tu ho ruixes,
ja s’hi atura la gent gran.
Quatre nanos cridaners.
Fer-se trenes o tatuatge.
Canviar ulleres per diners
o una noia fent massatge.
Cadascú fa el que vol
de la platja, això és la gràcia
digueu-me si no és consol
que aquí almenys hi ha democràcia!
és més d'aquest temps el de
La loteria
...i els altres et donaran la felicitat?
Si el temps et passa com un fuet
i res et treu de tanta cabòria,
d’alegria creus que tens un dret
i vols buscar un ratet de glòria
comprant un dècim a la botiga.
Sembla que estiguis al paradís,
mires al cel tot buscant l’amiga
que aquest cop sí, t’ha de fer feliç!.
Però aquesta sort és juganera
i et retorna aviat al teu lloc.
I no serà aquesta la primera
ni l’última, només és un joc.
Tothom tingui el que tingui l’espera...
sempre resulta que en té tan poc!.
