- és un luxe poder jugar a l'snooker.
fa molt de temps que ho portava gravat a la memòria, (en una zona que debem tenir que de tant en tant desapareix, però que no s'esborra, i quan menys t'ho penses torna a aparèixer...) i com dedueixes que no podràs fer-ho mai no li dones importància i passes a un altre tema. I ja és una realitat!, L'Enric, també imagino que li devia passar el mateix doncs el títol de bojos pel snooker també va per ell, quan sortia el tema sempre hi ficava cullerada i em recolzava en totes les idees.
Ideees que passaven per acomodar la taula del menjador i posar-hi una tapa removible per tal de poder fer un "match", és a dir només una idea, ja que no sabiem on es podia jugar-hi, i no pensàvem que el que ara és una realitat ho fos en aquells moments; i és clar amb aquesta idea hi xocava frontalment la Montse, no ens donava ni un pam de maniobrabilitat (cosa que en el temps hem entès que ha sigut una gran oportunitat per arribar on hem arribat i tant l?enric com jo mateix li agraïm a cada moment).
Però què demanavem?, si en el menjador no hi cabria res, ni el tac, la taula seria molt petita... ei! que n'hi han de taules per a menjador, però és una altre cosa.
Poder juagar amb espais suficients, amb una taula de 12", com si fos un campionat " de veritat", fer-ho amb les parets de la sala amb quadres de pintures, i amb música clàsssica (o dels Beatles) de fons dòna una sensació molt agredable.
o sigui, és un luxe poder jugar a l'snooker... i a casa teva!
