Calaix de sastre

D’un munt de carnets que tinc apilonats,

les fotografies amb nostàlgia miro.
Targes censals i agendes d’anys caducats
plenes de mil anècdotes, que mai tiro.
 

Piles recarregables, "bolis" i agulles,

un tub d'"imedio" i gomes per esborrar,
una pinta, un tinter, unes quantes fulles;
tres pastilles, que no goso ni tocar.

Un lot, preparat per quan se’n va la llum,

fundes d’ulleres i el llibre de família.
Tres rotlles de "cel·lo", que en faig molt consum
i un full rebregat amb el nom de Cecília.

Clips, pinces i una  capseta de xinxetes;

regla mètrica, una capsa de “mistos”.
Totes les adreces d’amics en targetes
i aquells setanta clauers que tinc molt vistos.

Una lupa per allò que costa veure.
Per netejar ulleres tinc un drapet,
les alicates per si un clau has de treure
i un penjador autoadhesiu, de paret.

Si alleugereixo panys: pot de silicona,

si he de cargolar: un petit tornavís;
bona olor?: drap amb fragància de la bona.
Si vols escriure: de llapis cinc o sis.

On s’ha vist, que aquí hi càpiga tanta cosa,

com  pot ser que estigui tant desordenat,
pot ser d’altre manera faria nosa;
qui sap si és millor tenir-ho aquí tancat.

Ves per on!, que el ser ordenat ens indica

que si tens un racó així no és ser sapastre,
el que no saps on posar, ni gens ni mica,
foto aquí, que li direm calaix de sastre!.

!er Premi Poesia UPC  Gent Gran  2012